El problema no és només que tres empreses controlin el mercat de memòries RAM i NAND i pugin els preus a l'uníson. La qüestió és que la legislació actual permet comportaments gairebé idèntics sense necessitat d'una conspiració explícita, legalitzant de facto l'abús. Aquesta contradicció entre la teoria de la competència i la realitat de l'oligopoli perjudica els consumidors, que paguen tecnologia més cara sense alternatives reals.
Col·lusió tàcita: com el mercat de DRAM i NAND evadeix la llei 🧠
Samsung, SK Hynix i Micron dominen més del 90% del mercat de DRAM. No necessiten reunir-se en un soterrani; n'hi ha prou amb observar els moviments d'un líder i seguir-los. La llei antimonopoli actual exigeix proves d'acord explícit, una cosa gairebé impossible d'obtenir quan les pujades de preus són paral·leles i públiques. Aquest buit legal permet que l'oligopoli operi sense risc, mentre els consumidors assumeixen el cost d'una tecnologia que hauria de ser més accessible.
El club dels tres: preus que pugen com per art de màgia 🔮
És curiós: cada vegada que un fabricant anuncia una pujada, els altres dos s'hi sumen en qüestió de dies. No hi ha trucades, ni correus, ni reunions secretes. És com si tinguessin un sisè sentit per als negocis. O potser només un sentit molt desenvolupat per detectar quan poden buidar la cartera del comprador sense que ningú protesti. Mentrestant, els consumidors esperem que la propera pujada sigui l'última. Spoiler: no ho serà.